Descobreixen un nou mecanisme genètic de la hipertròfia cardíaca
La proteïna EndoG, que no tenen els cors hipertròfics, s’erigeix com a futura diana terapèutica i com a element clau en l’anàlisi i el pronòstic d’algunes malalties del cor

Barcelona, 5 d’octubre de 2011.- Un treball de recerca amb participació catalana i en el qual han col•laborat investigadors de set països ha permès descobrir com es controla la hipertròfia cardíaca, un augment del pes del cor que pot conduir a la insuficiència cardíaca, una de les principals causes de mortalitat i incapacitat al món. Aquest estudi, que ha estat coordinat pel grup del Dr. Stuart Cook del Medical Research Council de Londres i el Dr. Daniel Sanchis de l’IRBLLEIDA – Universitat de Lleida i en el que han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), la UAB, i del PRAAL-Parc Científic de Barcelona, ha identificat a EndoG com una proteïna responsable del manteniment de la forma i funció del cor i, per tant, el seu paper fonamental com a reguladora de la hipertròfia cardíaca.
Malgrat el gran interès terapèutic, fins ara es desconeixien els mecanismes que controlen l’hipertròfia cardíaca, és a dir, què indueix i com es produeix l’engruiximent del cor, en particular quan això no respon a l’augment de la pressió arterial. Per tant, si es pogués controlar l’engruiximent anormal del cor, es podria reduir el risc d’insuficiència cardíaca millorant la salut del pacient. Aquesta descoberta publicada avui a Nature obre les portes a la pròpia EndoG com a futura diana terapèutica i com a element clau en l’anàlisi i el pronòstic d’algunes malalties del cor.

A banda de tractar-se de l’òrgan més “vital” de l’organisme, el cor té la dificultat afegida que els seus cardiomiòcits (les cèl•lules cardíaques) no regeneren. Durant la vida embrionària es van formant aquestes cèl•lules i deixen de desenvolupar-se poc després de néixer. Aleshores tenen tota la vida per créixer però el seu nombre ja està determinat. Quan els cardiomiòcits moren a causa, per exemple, d’un infart agut de miocardi, aquesta regió queda inert, no és possible regenerar la part afectada, que mai més tornarà a funcionar. És per aquest motiu que, a banda del camí iniciat per la medicina regenerativa, molts investigadors centren els seus esforços en entendre com emmalalteix el cor, com evitar que aquestes cèl•lules cardíaques morin, com intervenir en aquesta destrucció cel•lular i com perllongar la vida d’aquestes cèl•lules al màxim.

http://www.nature.com/nature/journal/v478/n7367/full/nature10490.html
http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/un-treball-internacional-codirigit-per-la-udl-descobreix-la-clau-de-la-insuficiencia-cardiaca/



22 de febrer de 2012 :: Redactada per Daniel Sanchis



 
Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques 2020
Desenvolupat per SINET